vitpons@gmail.com

Si algú vol que tracti d'alguna edificació en concret, m'ho pot suggerir a aquest correu.
Si algú té alguna fotografia antiga d'algun edifici, encara que sigui desaparegut, s'agrairia.


Si alguien quiere que trate de algún edificio en concreto, me lo puede sugerir a este correo.
Si alguien tiene alguna fotografia antigua de algún edificio, aunque esté desaparecido, se agradecería.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

BARCELONA - Hotel Quatre Nacions / Cuatro Naciones




L'Hotel Cuatro Naciones (Quatre Nacions) situat a la Rambla dels Caputxins, 37 (ara Rambla, 38) era un dels més sumptuosos i importants de la ciutat i anà adaptant la decoració als gustos dels temps.

La primera notícia que és té és del 1717 quan el genovès Gippini  hi traslladà la trattoria "Cuatro Naciones". El 1770 pertanyia als també italians Fortis i Primatesta i després passà a mans de diversos amos, també italians.

El 1848 hi ha una reforma de l'arquitecte Francesc Daniel Molina que aquells mateixos anys estava arranjant la Plaça Reial i que també va dissenyar la casa contigua, el número 40, que s'ajuntà posteriorment amb la de l'hotel.

Als baixos de l'hotel hi havia el "Gran Cafè Nacional"



Entre els anys 1906 i 1907 a petició de Francesc Espinàs es dugué a terme una reforma interior modernista que afectà principalment al Cafè.  Aquesta reforma la va projectar l'arquitecte Jeroni F. Granell amb la col·laboració, entre d'altres, de la decoració de la casa Saumell, els escultors Mas i Tarrach, la fusteria de Queraltó i Planas i l'ebenisteria de Ruiz i Castellfort.

La nova decoració s'inaugurà el juny del 1907 amb el banquet de noces de la soprano catalana Maria Barrientos i l'argentí Jorge Keen.



Al setembre del mateix any ja anunciava la seva decoració "Art Nouveau" en la premsa.

(La Vanguardia, 29.09.1907)


La part decorativa del cafè va quedar tapada amb els anys i el 2006 va reaparèixer quan ja era sucursal del Banc de Bilbao.

(El Periódico, 04.05.2006)

Les fotos d'aquest reportatge me les ha passat en Ramon Sales a qui vull agrair la seva contribució.

* * * * * 



El Hotel Cuatro Naciones situado en la Rambla de los Capuchinos, 37 (actual Rambla, 38) era uno de los más suntuosos e importantes de la ciudad y fue adaptando la decoración conforme cambiaban los gustos.

La primera noticia que se tiene del mismo es del 1717 cuando el genovés Gippini  trasladó en este lugar la trattoria "Cuatro Naciones". En 1770 pertenecía a los también italianos Fortis y Primatesta y luego pasó a manos de varios dueños, todos ellositalianos.

En 1848 hay una reforma del arquitecto Francesc Daniel Molina, que aquellos mismos años estaba urbanizando la Plaça Reial y que también diseñó la casa contigua, el número 40, anexionada posteriormente con la del hotel.

En los bajos del hotel se ubicaba el "Gran Café Nacional"

Entre los años 1906 y 1907 a petición de Francisco Espinás se llevó a cabo una reforma interior modernista que afectó principalmente al Café. Esta reforma la proyectó el arquitecto Jeroni F. Granell con la colaboración, entre otros, en la decoración de la casa Saumell, los escultores Mas y Tarrach, la carpintería de Queraltó y Planas y la ebanistería de Ruiz y Castellfort.



La nueva decoración se inauguró en junio de 1907 con el banquete de boda de la soprano catalana María Barrientos y el argentino Jorge Keen.


En septiembre del mismo año ya anunciaba su decoración "Art Nouveau" en la prensa.

La parte decorativa del Café quedó tapada con los años y fue e 2006 cuando reapareció, cuando era sucursal del Banco de Bilbao.

Las fotos de este reportaje me las ha pasado Ramón Sales a quien quiero agradecer su contribución.

* * * * *


The Hotel "Cuatro Naciones" located on La Rambla, 38 was one of the most sumptuous and important in Barcelona and was adapting the decoration accroding with the new styles.

The first news of the hotel are from 1717 when the Genoese Gippini transferred in this place the trattoria "Cuatro Naciones". In 1770 it belonged to the Italians Fortis and Primatesta and soon passed in the hands of several owners, all them Italians.

In 1848 there is a reform of the architect Francesc Daniel Molina, who was working in those years in the urbanization of Plaça Reial and who also designed the adjoining house, number 40, later annexed with the hotel.

In the basement of the hotel was located the "Great National Café"



Between the years 1906 and 1907 at the request of Francisco Espinás was carried out a Art Nouveau interior reform that mainly affected the Café. This reform was projected by the architect Jeroni F. Granell with the collaboration, among others, of decoration house Saumell, sculptors Mas and Tarrach, the carpentry of Queraltó and Planas and the cabinetmaking of Ruiz and Castellfort.
The new decoration was inaugurated in June 1907 with the wedding banquet of the Catalan soprano Maria Barrientos and the Argentine Jorge Keen.

In September of the same year announced its decoration "Art Nouveau" in the press.

The decorative part of the Café was covered with the years and was 2006 when it reappeared, when it was branch of the Bank of Bilbao.


Ramon Sales passed me the photos of this post  to whom I want to thank your contribution.


dilluns, 25 de setembre de 2017

BARCELONA - farmàcia Masó Arumí (Nadal)



A la Rambla, 121 cantonada amb Bonsuccés es troba l'antiga Farmàcia del Dr. Masó Arumí que dóna peu una sèrie d'interrogants:

1.- En primer lloc és de difícil adscripció estilística, per alguns és modernista, per altres és noucentista i per a mi té un aire de la sezession austríaca  propi del modernisme atípic del gironí Rafael Masó, del qual es podria afirmar que és el disseny de la ceràmica verda de la façana. També es deixa veure una influència del primer déco.

L'estil Masó dóna peu al segon interrogant.



2.- Qui és l'autor?

El plànol de la farmàcia el signa Ramon Puig Gairalt (1918), però no sembla clar que ell sigui l'autor, sinó solament el qui legalitza el plànol.

Narcís Comadira i Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, l'atribuïen a aquest arquitecte. A més segons Tarrús el dibuix original és de Masó amb decoracions de Jaume Llongueras. Seria, doncs, l'única obra de Rafael Masó a Barcelona (a Sarrià hi ha una casa del Pericas en la que hi ha ceràmica de Masó)

Els esgrafiats i les escultures semblen les pròpies de l'Ismael Smith.



Contactant amb Josep Casamartina, comissari de les exposicions sobre "Ismael Smith, la bellesa i els monstres" i "De l'amor és lo Jardí: Masó i els teixits", opina que podria ser del Masó però la presència de l'Smith és més difícil donat que en aquella època es trobava entre Sevilla i Madrid i preparava el seu trasllat a Nova York.

Per tradició familiar, es parla de la intervenció de Rafael Masó (cosí del propietari) i es pensa que  la direcció de l'obra la porta a terme Manuel Comas Esquerra (casat amb Montserrat Masó Bulbena, filla del matrimoni format pel també farmacèutic Josep Masó Arumí, germà de Rosendo, i Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra torna a remetre a l'Smith, amic seu del qual tenia uns quants gravats i dibuixos regalats pel Marquès d'Olèrdola.

Les escultures si no són d'Ismael Smith, podrien ser (i torna a aparèixer Girona) dels gironins Fidel Aguilar o Ricard Guinó. L'escultura de la cistella, al carrer Bonsuccés, és posterior al 1918.

El 1918 el propietari era Rosendo Masó Arumí.

La farmàcia el 1931 s'anunciava com a "Farmàcia i Centre d'específics Dr Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referència a Lluís Nadal Delhom, casat amb Maria Teresa Masó Bulbena, que passà a ser el nou titular, després continuarà la línia el seu fill Manuel Nadal Masó i actualment Manuel Nadal Casas.

L'interior de la farmàcia es canvià en una reforma del 2008.

* * * * * 


En la Rambla, 121 esquina con Bonsuccés se encuentra la antigua Farmacia del Dr. Masó Arumí que da pie a una serie de interrogantes:

1.- En primer lugar es de difícil adscripción estilística, para algunos es modernista, para otros es novecentista y para mí tiene un aire de la sezession austriaca propio del modernismo atípico del gerundense Rafael Masó, del cual se podría afirmar que es el diseño de la cerámica verde de la fachada. También se deja ver una influencia del primer déco.

El estilo Masó da pie al segundo interrogante.



2.- ¿Quién fué su autor?

El plano de la farmacia lo firma Ramon Puig Gairalt (1918), pero no parece claro que él sea el autor, sino sólo el que legaliza el plano.

Narcís Comadira y Joan Tarrús, estudiosos de Rafael Masó, la atribuían a este arquitecto. Además según Tarrús el dibujo original es de Masó con decoraciones de Jaime Llongueras. Sería, pues, la única obra de Rafael Masó en Barcelona (en Sarrià hay una casa de Pericas en la que hay cerámica de Masó)

Los esgrafiados y las esculturas parecen las propias del Ismael Smith.

Contactando con Josep Casamartina, comisario de las exposiciones sobre "Ismael Smith, la belleza y los monstruos" y "Del amor es el Jardín: Masó y los tejidos", opina que podría ser de Masó pero la presencia de Smith es más difícil dado que en aquella época se encontraba entre Sevilla y Madrid y preparaba el su traslado a Nueva York.

Por tradición familiar, se habla de la intervención de Rafael Masó (primo del propietario) y se piensa que la dirección de la obra la lleva a cabo Manuel Comas Esquerra (casado con Montserrat Masó Bulbena, hija del matrimonio formado por el también farmacéutico Josep Masó Arumí, hermano de Rosendo, y Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra vuelve a remitir a Smith, amigo suyo del que tenía unos cuantos grabados y dibujos regalados por el Marqués de Olèrdola.

Las esculturas si no son de Ismael Smith, podrían ser (y vuelve a aparecer Girona) de los gerundenses Fidel Aguilar o Ricard Guinó. La escultura de la cesta, en la calle Bonsuccés, es posterior a 1918.

En 1918 el propietario era Rosendo Masó Arumí.

La farmacia en 1931 se anunciaba como "Farmacia y Centro de específicos Dr. Masó-Arumí del Dr. Nadal" en referencia a Luis Nadal Delhom, casado con María Teresa Masó Bulbena, que pasó a ser el nuevo titular, luego continuará su hijo Manuel Nadal Masó y actualmente Manuel Nadal Casas.

El interior de la farmacia cambió en una reforma de 2008.

* * * * *


On the Rambla, at the corner of Bonsuccés, is the old Pharmacy of Dr. Masó Arumí, which gives rise to a series of questions:

1.- The first one is the difficulty of the style, for some people it is Art Nouveau, for others it is Noucentista and for me may be the Rafael Masó point of view of the Austrian Sezession. There is also an influence of the first déco.

The Masó style gives rise to the second question.

2.- Who was its author?

The plan of the pharmacy is signed by Ramon Puig Gairalt (1918), but it seems that he is not the author, but only that which legalizes the plan.

Narcís Comadira and Joan Tarrús, biographers of Rafael Masó, attributed it to this architect. Also according to Tarrús the original drawing is from Masó with decorations by Jaime Llongueras. It would, therefore, be the only work of Rafael Masó in Barcelona (in Sarrià there is a house of Pericas in which there is ceramics of Masó)

The sgraffiti and sculptures resemble those of Ismael Smith.

Contacting Josep Casamartina, curator of the exhibitions on "Ismael Smith, beauty and monsters" and "Of Love 'Tis the Garden: Masó and Textiles", thinks that it could be Masó but the presence of Smith is more difficult since at that time he was between Seville and Madrid and prepared his transfer to New York.
By family tradition, it is spoken of the intervention of Rafael Masó (cousin of the owner) and it is thought that the direction of the work is carried out by Manuel Comas Esquerra (married with Montserrat Masó Bulbena, daughter of the marriage formed by the also pharmacist Josep Masó Arumí, brother of Rosendo, and Rosa Bulbena Soler).

Comas Esquerra returns to Smith, a friend of his who had a few engravings and drawings given by the Marquis of Olèrdola.

The sculpture, if it is not from Ismael Smith, could be (and reappears Girona, city of Rafael Masó) of the Girona Fidel Aguilar or Ricard Guinó.

In  1918 the owner was Rosendo Masó Arumí.

(Diari de Vich, 30-11-1931)


The pharmacy in 1931 was announced as "Pharmacy  Dr. Masó-Arumí  of Dr Nadal" in reference to Luis Nadal Delhom, married to María Teresa Masó Bulbena, who became the new owner, then continued his son Manuel Nadal Masó and currently Manuel Nadal Casas.


The interior of the pharmacy changed in a reform of 2008.